Plataforma per la llengua

Assistència mèdica
només “en espanyol”

15 de maig de 2019. Manacor.

1 2 3
1.
Una ciutadana va acudir al centre de salut de la ciutat de Manacor. Un cop a la consulta del metge, la dona no va aconseguir cap remei per a la seva malaltia ni cap recomanació. Què va passar?

A El metge, en castellà, va dir a la dona, que únicament dominava la llengua catalana: “Si vol ser atesa, haurà de parlar en espanyol”.

B El metge va dir a la dona que només atenia infants i joves.

C El metge només parlava anglès.

Com s’explica?

La denegació del servei a pacients catalanoparlants per treballadors de la sanitat és un fenomen encara avui massa vigent. El fet que el castellà s’exigeixi de manera tan freqüent té un efecte molt negatiu en l’ús del català i en l’autoconfiança dels parlants, que tendeixen a renunciar a la seva llengua molt ràpidament, o preventivament, per evitar problemes.

Següent
2.
Existeix actualment el requisit legal de saber català per als metges balears?

A Sí, se’ls n’exigeix un nivell bàsic.

B Sí, han de tenir-ne un domini fluid i complet.

C No, només han de saber castellà.

Com s’explica?

Des de l’any 2016, tots els treballadors públics de l’administració autonòmica de les Illes Balears tornen a tenir el deure d’acreditar el coneixement de català, en el grau corresponent a les seves funcions. Aquest requisit general queda recollit a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, que reverteix la involució en matèria de drets lingüístics dels ciutadans i de deures dels treballadors públics impulsada pel govern del PP de José Ramón Bauzá. L’any 2017, el decret 11/2017, de 24 de març, va especificar els nivells de llengua catalana exigits a cada categoria professional. Als metges se’ls n’exigeix un nivell B1 del marc europeu comú de referència per a les llengües, que correspon a un nivell elemental que permet comprendre les idees principals d’una conversa clara i senzilla i expressar algunes idees simples.

Següent
3.
Quin és el motiu real que fa que l’espanyolisme s’oposi a la capacitació lingüística en català dels treballadors públics?

A Demanar el català als treballadors públics és una discriminació contra els castellanoparlants.

B Les imposicions fan antipàtic el català i no l’ajuden.

C La capacitació lingüística garanteix el dret als ciutadans d’expressar-se en català i ajuda a evitar la diglòssia i la substitució lingüística.

Com s’explica?

El nacionalisme espanyol majoritari veu en les llengües autòctones de l’Estat diferents del castellà una amenaça a l’homogeneïtat anhelada i al sentiment d’espanyolitat i, per tant, les percep com un perill per al mateix Estat i als grups dominants que el controlen. A diferència de casos com el canadenc, el belga o el suís, en què el patriotisme estatal no està basat en la supremacia d’una sola llengua, a Espanya l’estat s’ha identificat històricament amb una sola de les comunitats que el componen, la castellana. A manca d’enemics exteriors, la manera que han trobat els grups dominants de mantenir cohesionada la població ha estat vincular les institucions en teoria comunes a la identitat ètnica del grup nacional dominant i a presentar les demandes d’igualtat com un atac a aquesta identitat i al mateix estat. Així, el castellà és imposat a tothom sense discussió, però les demandes que els servidors públics sàpiguen també català són atacades per l’espanyolisme com a formes d’exclusió i de discriminació envers al grup privilegiat. Alhora, es promouen discursos segons els quals els defensors dels drets dels grups discriminats, de fet, els estarien perjudicant, perquè els farien «antipàtics», fet que per altra banda mostra que aquests grups sempre depenen de la «simpatia» o magnanimitat del grup privilegiat. En realitat, aquests discursos amaguen una voluntat molt més senzilla: com menys espais tingui el català, com menys el puguin parlar els seus parlants, més fàcil serà que s’estronqui la continuïtat intergeneracional i que desapareguin les llengües que impossibiliten l’homogeneïtat de la població.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí