Plataforma per la llengua

El casament que no va ser... en català

Novembre de 2019. Manresa.

1 2 3
1.
Una parella va concertar una data per casar-se al jutjat de Manresa i que la cerimònia se celebrés en català. En arribar el dia de la cerimònia, el casament no es va celebrar tal com estava previst. Què va passar?

A El jutge estava malalt.

B El jutge entenia el català però deia que no el parlava, i es va negar a fer la cerimònia oficial en aquesta llengua.

C Un membre de la parella estava casat amb una altra persona.

Com s’explica?

La situació d’inferioritat constitucional en què es troba el català respecte del castellà, única llengua oficial de l’Estat espanyol i única llengua de coneixement obligat de tots els ciutadans i de tots els funcionaris, comporta que sovint la conveniència de l’Administració i els privilegis lingüístics dels funcionaris castellanoparlants passin per davant dels drets dels ciutadans catalanoparlants, fins i tot en situacions tan importants en la vida d’una persona com la de contraure matrimoni.

Següent
2.
El jutge es podia negar a celebrar el casament en català?

A No, si s’havia sol·licitat que la cerimònia es fes en català, no s’hi podia negar.

B Sí, la llengua que predomina és l’escollida del jutge i no la que escull la parella.

C Depèn, si la parella entén el castellà quin problema hi ha?

Com s’explica?

Per bé que els catalanoparlants tenen el dret d’expressar-se en català davant de l’Administració General de l’Estat, res no obliga els funcionaris específics d’aquesta administració a expressar-se en aquesta llengua. L’article 54.11 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic diu que els funcionaris han de «garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori», però per a l’administració estatal això s’interpreta sovint, de manera forçada, com un dret dels ciutadans a ser compresos, però no correspostos en la mateixa llengua. En qualsevol cas, el fet que gairebé cap funcionari estatal no tingui un deure explícit i directe de saber català introdueix en aquest esquema un grau encara més elevat d’arbitrarietat, i fa difícil que en determinades situacions els ciutadans puguin exercir els seus drets lingüístics. Aquesta situació ja és discriminatòria en la vida quotidiana, perquè prioritza el privilegi dels treballadors públics d’ignorar la llengua de molts ciutadans al dret d’aquests últims de disposar del servei en la seva llengua.

Següent
3.
És igualitari el règim lingüístic de l’Administració General de l’Estat en les comunitats autònomes catalanoparlants?

A Sí, treballar per l’administració és un dret i exigir-los el coneixement del català seria discriminatori perquè els catalanoparlants saben castellà però els castellanoparlants no necessàriament saben català. Que el català sigui un mèrit és suficient.

B No, per ser servidor públic cal complir amb tota mena de requisits, perquè l’administració ha de servir les necessitats dels ciutadans, no a la inversa. Si els treballadors públics imposen la seva llengua als administrats, els estan vulnerant els drets.

C No, perquè el català és un mèrit per treballar en territoris catalanoparlants i això dona un avantatge als que aprenen l’idioma.

Com s’explica?

Les democràcies plurilingües avançades adapten la seva configuració administrativa i territorial a la realitat lingüística preexistent, a les comunitats lingüístiques autòctones i als límits territorials històrics de llurs llengües. El plantejament en aquestes democràcies és que el poder polític ha de servir la societat, no a la inversa. El model espanyol, en canvi, és d’origen autoritari i pretén organitzar la societat de dalt a baix. Com que un estat uniformement castellà és percebut pel poder polític com un ideal d’estabilitat, l’Estat ha maldat històricament per destruir les comunitats lingüístiques i nacionals preexistents diferents de la castellana. Per aquesta raó, la Constitució espanyola imposa un deure de coneixement del castellà a tots els ciutadans –que a la pràctica significa un deure per als parlants d’altres idiomes– i posteriorment els partits nacionalistes espanyols usen aquest deure i l’absència d’obligacions equivalents per als castellanoparlants per presentar les demandes d’igualtat com un atac precisament a la igualtat dels treballadors públics o dels aspirants a ser-ne. Amb tot, treballar per l’Estat no és cap dret, sinó un privilegi regulat de manera exhaustiva, i que sempre està condicionat a tota mena d’habilitats i de funcions. El coneixement del català hauria de ser una obligació indefugible per als treballadors públics destinats a territoris catalanoparlants, perquè altrament s’estarà prioritzant la conveniència personal d’alguns treballadors públics als drets lingüístics dels ciutadans.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí