Plataforma per la llengua

Denunciar en valencià?
Impossible

9 de novembre de 2019, València.

1 2 3
1.
Un ciutadà d’Horta va rebre una amenaça de mort d’un veí per parlar valencià. Quan va anar a denunciar-ho a la policia li van dir que no li tramitarien la denúncia. Quin en va ser el motiu?

A Els agents de policia li van dir que les amenaces de mort no eren denunciables.

B Els agents de policia li van dir que no l’entenien i que havia de parlar en castellà, i no van tramitar-li la denúncia fins que no va canviar de llengua.

C Els agents de policia li van dir que havia d’esperar un dia abans de presentar una denúncia.

Com s’explica?

Essent el supremacisme castellà una doctrina hegemònica dins dels cossos policials estatals, no és estrany que els seus membres mostrin molt poca empatia pels membres de les comunitats lingüístiques històricament perseguides i discriminades pel nacionalisme espanyol hegemònic. Si una de les atribucions essencials del nacionalisme i del patriotisme és que crea solidaritat de grup i una dicotomia entre els de dins i els de fora, no és estrany que un nacionalisme com l’espanyol, construït històricament al voltant de la identitat castellana i sobre l’axioma de la seva supremacia, deixi fora del grup els ciutadans que formen part de les minories lingüístiques i, per tant, hi dificulti l’empatia i la solidaritat.

Següent
2.
És legal l’actuació dels policies en la situació del ciutadà d’Horta?

A No, la policia està obligada a garantir als ciutadans l’atenció en valencià.

B Sí, els policies poden exigir el canvi de llengua als ciutadans en aquests casos.

C Sí, els policies poden triar quins delictes perseguir.

Com s’explica?

L’article 54.11 de la llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic imposa als servidors públics l’obligació de garantir que els ciutadans rebin l’atenció en la llengua oficial que triïn, i la Llei Orgànica 9/2015, de Règim de Personal de la Policia Nacional, diu que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic és d’aplicació supletòria als agents d’aquest cos. Amb independència d’això, la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sosté que de la declaració d’oficialitat lingüística d’un Estatut «se sigue, por imperativo constitucional y sin necesidad de intermediación normativa alguna, su condición de lengua oficial para todos los poderes públicos radicados en Cataluña, sean estatales, autonómicos o locales, asistiendo a los ciudadanos el derecho de usar ambas lenguas en sus relaciones con tales instituciones públicas». El text de la sentència seria extrapolable, per tant, a tot territori on el català n'és llengua pròpia, com el País Valencià o les Illes Balears. Finalment, l’article 408 del Codi Penal espanyol castiga amb pena d’inhabilitació de sis mesos a dos anys «la autoridad o funcionario que, faltando a la obligación de su cargo, dejare intencionadamente de promover la persecución de los delitos de que tenga noticia o de sus responsables».

Següent
3.
El senador Carles Mulet va preguntar al govern espanyol repetidament per casos de discriminació policial com el descrit. Quina va ser la resposta del govern espanyol?

A Va dir que els casos de discriminació lingüística eren prioritaris i que tots havien estat investigats i castigats.

B Va dir que estava treballant per establir un mecanisme de supervisió i depuració de responsabilitats per aquestes vulneracions de drets.

C Va dir que aquests casos no s’havien produït mai, tot i que alguns havien estat reconeguts en seu judicial pels agents denunciats.

Com s’explica?

La resposta del govern espanyol a les denúncies de discriminació per funcionaris ha estat fins ara negar els fets i, per tant, presentar les víctimes com a mentideres. El senador valencià Carles Mulet ha estat especialment actiu en la denúncia de les discriminacions lingüístiques en l’àmbit policial i ha presentat repetidament preguntes al govern espanyol sobre la qüestió quan se n’han produït casos. Tot i que en una ocasió els agents policials van denunciar penalment un ciutadà explícitament perquè els havia parlat en valencià i en seu judicial van haver de reconèixer que no podien exigir-li que parlés en castellà i que l’havien discriminat, el govern espanyol va mantenir-se en la seva línia de negar que s’haguessin vulnerat els drets de ningú. La manca d’investigació de les denúncies de discriminació lingüística ha estat motiu de queixa del relator especial de les minories de les Nacions Unides, que ha demanat a Espanya que sigui més diligent en aquest àmbit. Amb tot, aquesta actitud difícilment canviarà, perquè és fruit no del descuit sinó d’una ideologia discriminatòria que comparteixen els agents discriminadors i els representants polítics que els haurien de supervisar: el supremacisme castellà.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí