Plataforma per la llengua

L’Estat espanyol, doctorat
en menysprear el català

22 de juliol de 2019. Barcelona.

1 2 3
1.
Un català va viatjar expressament d’Alemanya, el seu lloc de residència, a Barcelona perquè el govern espanyol li validés internacionalment el certificat de notes universitàries amb la postil·la de la Haia. La Delegació del Govern espanyol es va negar a tramitar-li la validació. Quin en va ser el motiu?

A Els funcionaris li van dir que el tràmit l’havia de fer la Generalitat.

B Els funcionaris li van dir que no li feien «perquè l’Estat no certifica documents en català».

C Els funcionaris li van dir que el certificat havia de ser original i no una còpia.

Com s’explica?

És habitual que l’Administració General de l’Estat posi traves, més fonamentades jurídicament o més arbitràries, a l’ús del català dels ciutadans. Com que el castellà és l’única llengua oficial del conjunt de l’Estat, l’administració general opera de manera molt preferent en aquesta llengua, i molts dels seus serveis i tràmits no són accessibles en els altres idiomes autòctons del territori estatal.

Següent
2.
És legal que l’administració de l’Estat a Barcelona rebutgi un certificat de notes perquè és en català?

A Sí, el castellà és la llengua oficial.

B No, l’Administració General de l’Estat en territori català està obligada a acceptar l’ús i la validesa dels documents en llengua catalana.

C Sí, tots els documents han de ser en format bilingüe perquè siguin vàlids.

Com s’explica?

L’oficialitat estatutària del català, segons el Tribunal Constitucional espanyol, obliga l’Administració General de l’Estat en territori català a acceptar-ne l’ús i la validesa. El Tribunal Constitucional espanyol considera que l’oficialitat estatutària de les llengües diferents del castellà automàticament les dota de validesa jurídica i crea un dret dels ciutadans d’expressar-s’hi en els tractes amb l’administració, sense que hi hagi cap necessitat que aquest dret es trobi reconegut o regulat per legislació específica. Amb tot, les vulneracions d’aquestes sentències per l’Administració General de l’Estat són freqüents i no solen tenir cap conseqüència pràctica.

Següent
3.
Si l’Estat decidís fer centralitzadament des de Madrid els tràmits relacionats amb la postil·la de la Haia, de manera que s‘haguessin de demanar a organismes radicats fora de Catalunya, els ciutadans continuarien tenint dret de presentar els certificats de notes en català?

A Sí, els drets lingüístics no depenen de l’organització territorial de l’administració.

B No, el dret d’usar el català amb l’administració depèn d’on sigui la seu administrativa en qüestió.

C Sí, però l’administració els podria respondre en castellà.

Com s’explica?

Un dels efectes del model antiigualitari espanyol de reconeixement de llengües és que uns parlants tenen drets lingüístics inherents i universals (criteri de personalitat) i uns altres només els tenen amb condicions específiques (territorialitat, reconeixement estatutari). A més, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha establert que l’element decisiu de l’oficialitat territorial de les llengües diferents del castellà en matèria dels drets lingüístics dels ciutadans no és el territori on es troben els usuaris d’un servei públic, sinó el territori en què es troba la seu de l’òrgan administratiu que el proveeix. Així doncs, els drets lingüístics dels parlants de llengües diferents del castellà no són tractats com a drets reals sinó com a criteris d’actuació de l’administració, que dependran en última instància de la seva organització interna. Una decisió administrativa discrecional de canviar l’adreça de la seu d’un òrgan proveïdor de serveis, per tant, pot fer desaparèixer els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí