Plataforma per la llengua

Un jutjat amb exigències il·legals

15 de març de 2019, Barcelona.

1 2 3
1.
Un jutjat de primera instància de Blanes va exigir a un advocat que traduís al castellà la documentació que havia presentat en català. Quin motiu al·legava per fer aquesta demanda?

A Tota la documentació que es presenta en un judici ha de ser en castellà.

B Un membre del tribunal no entenia el català i, per tant, se li havia de facilitar la documentació en castellà.

C L’advocat discriminat litigava contra una empresa, Orange, l’advocat de la qual no entenia el català.

Com s’explica?

Moltes grans empreses centralitzen la seva defensa en uns pocs despatxos d'advocats, sense cap consideració especial per les diferents àrees lingüístiques de l'Estat. De fet, el despatx d'advocats del cas descrit porta la pràctica totalitat dels casos judicials d'Orange a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Sovint, aquestes defenses demanen a les altres parts que s’expressin en castellà, ja sigui per desconeixement de la legislació, per militància espanyolista o com a tàctica dilatòria. En no pocs casos, aquestes demandes reben el suport dels jutges i funcionaris judicials.

Següent
2.
Legalment, es pot exigir a algú en un judici que presenti la documentació en castellà?

A Sí, com que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, tot ha de ser en castellà sempre.

B No, totes les llengües pròpies de l’Estat són acceptades en qualsevol cas perquè Espanya protegeix la diversitat lingüística.

C No es pot exigir en aquells territoris en què el català està reconegut com una llengua oficial, però sí en els tribunals superiors, que tenen la seu a Madrid.

Com s’explica?

El model espanyol de reconeixement de llengües és un híbrid entre l’uniformisme jacobí francès i els models plurilingües avançats. Aquest hibridisme es concreta en un reconeixement «personal» del castellà (el castellà és oficial en totes les situacions, per a totes les persones i per a totes les administracions) i «territorial» per a les altres llengües (només són oficials en territoris concrets, que, a més, han de ser concretats per legislació específica, els Estatuts d’Autonomia). Aquest arranjament suposa que els òrgans amb jurisdicció sobre grups catalanoparlants però que no tenen la seu als territoris on el català és oficial no tenen cap obligació ni tan sols de tolerar l’ús del català. De fet, la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha dit que els òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat no tindrien el deure d’operar en català ni de permetre’n l’ús ni tan sols en el cas que estiguessin radicats en aquests territoris. Aquests criteris creen situacions sense sentit, com ara que una persona tingui dret d’usar el català en les fases inicials d’un procés judicial però no en les finals, perquè les administren el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

Següent
3.
En un judici en un territori amb diverses llengües oficials, les parts, els advocats, els testimonis i els pèrits poden expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció. Qui tria la llengua oficial en què s’expressen els jutges, fiscals i funcionaris judicials?

A Les parts i, si no es posen d’acord, es fa a l’atzar.

B Els mateixos jutges, fiscals i funcionaris judicials, sense impediments.

C Trien els mateixos jutges, fiscals i funcionaris judicials, però si no trien el castellà i alguna part s’hi oposa al·legant que això li genera indefensió, han de parlar en castellà.

Com s’explica?

És una anomalia en un context de doble oficialitat de llengües que siguin els funcionaris qui triïn la llengua en què s’efectuarà el servei que administren. És encara més anòmal, però, que els parlants d’una llengua oficial tinguin reconeguts uns drets superiors que els permeten, a la pràctica, imposar les seves preferències lingüístiques als parlants d’una altra llengua oficial. De fet, els precedents judicials fins i tot apunten que les parts que al·leguen «indefensió» per l’ús del català ni tan sols han de justificar-la o demostrar-la. El model espanyol de reconeixement lingüístic és profundament desigual i discriminatori. En el cas de la llengua dels processos judicials, l’arranjament legal suposa que els únics que no tenen cap mena de capacitat de determinar-la són les parts catalanoparlants. Això, significativament, és contrari als compromisos subscrits per Espanya amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, entre els quals hi ha «assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries».

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí