Plataforma per la llengua

No Spanish, no party

25 de juny de 2019. Vinaròs.

1 2 3
1.
Un grup d’amics celebrava la festa major de la ciutat quan un vigilant de seguretat, contractat per l’ajuntament, els va fer moure perquè no podien ser al lloc on es trobaven. La situació va derivar en insults i acusacions als joves, que van acabar demanant la identificació del vigilant i no la van aconseguir. Què va passar?

A Els joves van respondre en valencià, el vigilant els va dir de mala manera que li parlessin en espanyol i els va acusar d’anar drogats.

B Els joves van dir que no es mourien d’allà i van insultar el treballador.

C Els joves van ignorar el vigilant, que es va sentir menyspreat.

Com s’explica?

La desigualtat de partida entre grups lingüístics instaurada per la Constitució i les lleis espanyoles fa que la totalitat dels parlants coneguin el castellà, mentre que una bona part de la població castellanoparlant és monolingüe fins i tot als territoris en què la llengua tradicional no és el castellà. Aquest ordenament jurídic i també la ideologia dominant que la inspira transmeten la idea que els parlants de català tenen un deure d’adaptació als parlants de castellà i que aquests no tenen cap obligació de ser-hi recíprocs, ni tan sols quan viuen en territoris tradicionalment catalanoparlants o de majoria catalanoparlant. Aquesta situació de privilegi desencadena en alguns casos agressivitat i tractes vexatoris.

Següent
2.
El vigilant contractat per l’Ajuntament es podia negar a ensenyar la seva identificació?

A No, els vigilants tenen l’obligació d’identificar-se si els ho demanen.

B No, però els joves tenien l’obligació de parlar en castellà.

C Sí, l’autoritat tria sempre si es vol identificar o no.

Com s’explica?

L’article 68.2 del Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Seguretat Privada, estableix que el personal de seguretat privada s’ha d’identificar amb la targeta professional quan ho sol·licitin els ciutadans afectats.

Següent
3.
Pot un vigilant privat catalanoparlant exercir a Càceres sense saber castellà?

A No, arreu de l’Estat han de saber castellà, però no cap altra llengua.

B No, però a Catalunya no cal que en sàpiga.

C Sí, els drets i deures lingüístics a la legislació espanyola són igualitaris per a castellanoparlants i catalanoparlants.

Com s’explica?

El sistema espanyol de reconeixement de les llengües funciona a l’inrevés que en les democràcies plurilingües de referència: si a Bèlgica, Suïssa i el Canadà totes les llengües autòctones són oficials del conjunt de l’Estat i cadascuna ho és en exclusiva dels seus territoris tradicionals, a l’Estat espanyol una sola llengua és oficial arreu i la resta ho és només d’alguns territoris concrets, sempre que estiguin reconegudes per legislació específica. Aquesta situació legal, juntament amb el deure general de saber castellà, ocasiona desigualtats serioses entre els parlants de castellà i els de la resta de llengües. En el cas dels vigilants de seguretat, el fet que l’article 3.1 de la Constitució espanyola obligui els ciutadans espanyols a saber castellà però no català i que el Reial decret 2364/1994 imposi als vigilants de seguretat privada sense la ciutadania espanyola a acreditar coneixements de castellà però no de català, implica que els castellanoparlants seran entesos per aquests treballadors es trobin en el punt de l’Estat en què es trobin, mentre que els catalanoparlants no tindran garantit aquest dret enlloc, ni tan sols allà on la seva llengua és l’idioma autòcton i on són majoria.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí