Plataforma per la llengua

“Yo no hablo vuestra jerga”

Abril de 2019. Barcelona.

1 2 3
1.
Un barceloní va adquirir un producte a Amazon. L’hi va portar una treballadora de l’empresa pública Correos, però no l’hi va voler donar. Això va originar un estira-i-arronsa que va acabar amb insults proferits per la cartera. Per quina raó?

A L’home es va negar a dir-li qui era.

B L’home la va insultar.

C L’home li va parlar en català i ella li va respondre: “Yo no hablo vuestra jerga” i “yo no tengo que hablar catalán en Correos”.

Com s’explica?

Molts treballadors públics tenen una actitud hostil amb el català. És habitual que els catalanoparlants visquin amb temor les interaccions amb els treballadors públics de les institucions estatals i les seves empreses dependents. Molts d’aquests treballadors no saben català, o al·leguen que no en saben, i a més tenen una actitud hostil envers els catalanoparlants. Aquesta mena de discriminació és prou recurrent i té una trajectòria històrica prou sòlida per influir en el comportament dels catalanoparlants, que tendeixen a abandonar el català en aquests casos per evitar problemes i baralles.

Següent
2.
La servidora pública tenia el dret legal d’exigir al ciutadà de no parlar en català i de negar-li el servei en cas de no fer-ho?

A Sí, el castellà és l’única llengua oficial.

B Sí, perquè no té l’obligació de saber català.

C No, havia de garantir el dret del ciutadà de parlar en català.

Com s’explica?

El català és una llengua oficial a Catalunya i la legislació obliga els treballadors públics a garantir-ne el dret d’ús. La legislació espanyola és antiigualitària en matèria lingüística, en el sentit que el castellà és l’única llengua oficial de l’Estat i els altres idiomes autòctons només són oficials en territoris determinats. A més, la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà i, segons el Tribunal Constitucional espanyol, aquest deure no pot existir per al català fora de l’àmbit de la funció pública i de l’escola. Tots els funcionaris tenen l’obligació de saber castellà, com els ciutadans, però la legislació no exigeix que els funcionaris estatals en territoris amb altres llengües oficials hagin de conèixer aquestes llengües. Alhora, però, els treballadors públics estatals tenen el deure de garantir l’atenció dels parlants de les altres llengües. Aquesta contradicció sovint crea obstacles addicionals i situacions desagradables als ciutadans que volen expressar-se en català, però en cap cas els funcionaris no poden exigir-los que no parlin en català ni negar-los el servei per aquesta raó. És l’obligació de l’administració organitzar-se de tal manera que els drets lingüístics dels ciutadans no siguin vulnerats.

Següent
3.
Per què els funcionaris estatals estan obligats a saber castellà i no pas català?

A El castellà és la llengua comuna.

B La legislació espanyola reprodueix el supremacisme lingüístic castellà inherent al nacionalisme espanyol (majoritari).

C El castellà és més senzill perquè només té cinc vocals.

Com s’explica?

La Constitució espanyola dona al castellà un estatus preeminent i als seus parlants uns drets superiors. El supremacisme castellà és una ideologia hegemònica a l’Estat i ha influït decisivament en la seva configuració institucional i legal. Es tracta d’una ideologia profundament vinculada amb la identitat cultural castellana, sobre la qual s’ha construït. La resta de llengües autòctones de l’Estat són vistes com un obstacle per a la unitat nacional i estatal. Per aquestes raons, el nacionalisme espanyol majoritari i les institucions de l’Estat històricament han buscat l’assimilació de les minories nacionals i lingüístiques en la majoria nacional castellana, amb una combinació de mesures coercitives i el desplegament de relats i mites per justificar la superioritat i preeminència del castellà.

Següent

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Gràcies per participar-hi!

Com has pogut comprovar, la normalització del català és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. Així ho confirma l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de les 50 dades.

L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, però també proporciona algunes dades esperançadores. Aquestes dades positives han de ser un impuls per a millorar la situació de la llengua en altres àmbits.

Ajuda'ns a tenir més força!

Fes-te’n soci

Has entrat en el sorteig d’un lot de productes del domini lingüístic!

Un cop finalitzada la campanya, farem el sorteig i, si ets el guanyador, ens posarem en contacte amb tu a través del telèfon o del correu electrònic que ens has proporcionat. Molta sort!

Llegeix les bases legals aquí